Ja estan ací les festes de la Magdalena i enguany arriben ben carregades de polèmiques: les derivades de la seua mercantilització i la desafortunada campanya sobre el consum de drogues que ha acabat sent una campanya sobre agressions sexistes.
La progressiva i creixent mercantilització de les festes, que amb el temps ha anat ofegant moltes iniciatives populars de base, a excepció d’algunes experiències resistents i carregades d’esforç, ha posat cada vegada més l’èmfasi en negocis ben lucratius. La multiplicació de mesons, carpes i activitats amb ànim de lucre per tota la ciutat són el model que Castelló en Moviment hem qüestionat des que vam entrar a l’Ajuntament. És eixe model el que posa en perill les nostres festes i no la voluntat de saber com han funcionat i què ha passat amb els diners públics en els últims anys mitjançant una comissió d’investigació. Quan la festa es converteix en un gran negoci, els aspirants a negociants proliferen per a emportar-se un bon tros del pastís. Si cal, a costa d’uns altres negociants, que se senten agreujats. Si cal, entrant en la roda de les pràctiques irregulars buscant la connivència del polític de torn, com s’ha posat en evidència durant la comissió d’investigació de festes. Mentrestant, les xicotetes productores, artesanes i comerços locals que moltes vegades veuen la seua supervivència econòmica penjant del fil d’una setmana tan important, queden relegats a un segon pla. I els col·lectius de base i les colles, amb recursos més limitats, cada vegada ho tenen més complicat per a fer ús d’un espai públic excessivament reglamentat i burocratitzat.
Les agressions sexistes també han saltat a primera plana de l’agenda mediàtica darrerament. Des de fa anys, els col·lectius feministes de la ciutat han posat l’accent sobre aquesta xacra que en festes s’intensifica, amb campanyes molt encertades per a deixar clar que “NO és NO”. Enguany, una campanya institucional mal enfocada, presentada a pocs dies de començar les festes, sense passar pel filtre dels departaments d’igualtat i sense comptar amb les associacions feministes, de seguida encenia les alarmes i la protesta d’aquestes. Al final la campanya s’ha retirat, però les institucions no han assumit la seua responsabilitat, sinó que se n’han desentès, culpant exclusivament a l’ONG encarregada de dissenyar-la. La improvisació en una qüestió com aquesta mai és bona companya de viatge; parlem d’un tema molt greu i molt seriós com per a no parar-hi tota l’atenció, la cura i els recursos que es mereix. Si les administracions no estan disposades a fer-ho, més val que se n’abstinguen.
Aprofitant que la polèmica ha entrat en l’agenda mediàtica, cal assenyalar que les agressions sexistes es couen a foc lent en un context que és sexista a tots els nivells i que també hem d’analitzar. Cal recordar, per exemple, que les nostres festes, en el format en què les coneixem ara, nasqueren amb el primer franquisme, el de la postguerra, el dels afusellaments dels vençuts i la dissidència antifeixista. Per això des d’un primer moment estigueren tan vinculades a l’Església catòlica i als valors patriarcals de la Sección Femenina, molts dels quals perduren en la nostra societat. Eren els mateixos valors que consideraven la submissió de la dona al seu marit com a llei bàsica de la societat o la sexualitat no heteronormativa com una malaltia a erradicar. Queia com una llosa fosca i pesada la repressió sobre les dones, relegades a complement d’un home i al seu servei, sovint com a simples ornaments, i amb uns estrictes cànons de bellesa sempre vinculats a la joventut i la dolçor. En aquest context naixien les “modernes” festes de la Magdalena i els seus imaginaris col·lectius. Avui, a més, en el context de mercantilització de les festes, la utilització dels nostres cossos com a reclam tampoc no escapa de la lògica general del nostre capitalisme, que aprofita les bases del patriarcat per als seus propis objectius. Aquests dies ens fartarem de vore publicitat sexista pertot arreu, incitant-nos a consumir productes i espectacles, amb els cossos de les dones com a ham per a pescar clients.
Per a acabar d’arrodonir-ho la Diputació aprofitarà el dia del Pregó i la presència a la ciutat de representants de tots els pobles de la província, per a atorgar els seus Premis a “cinco castellonenses a los que la provincia les debía una línea en su historia“. Tots homes, per si algú ho dubtava, com catorze de les quinze persones guardonades en els tres anys de vida d’aquests premis.
Vaja, tot plegat el de sempre, el que ens trobem cada dia al carrer en la nostra quotidianitat, però ara de manera accentuada en una setmana festiva en què tot acaba adquirint una dimensió desaforada i se’ns fa més evident. Estos dies estarem especialment atentes a aquesta cara de les nostres festes, que reflecteix moltes coses de la nostra societat, perquè cal aprofundir en un debat que està obert sobre el model de festa que volem. I si apostem per un model més popular i feminista?
Article d’Anna Peñalver.