Ens recorda Vicent Flor en el seu aclaridor llibre “Societat Anònima, els valencians, els diners i la política” que corrupció és qualsevol intent d’obtenir un benefici il·legítim a partir d’una relació de poder, incloent-hi la compravenda per diners o per altres mecanismes de decisions, d’influència, de llocs de treball o de distincions atorgades per governants i funcionaris públics. Així, la corrupció no és només un problema judicial o penal, ja que existeixen vies per al comportament corrupte sense incomplir la llei o fins i tot fent servir la llei. Dic açò a propòsit d’un anunci fet recentment per Francisco Toledo, president de l’Autoritat Portuària de PortCastelló. De seguida passe a explicar perquè.
Segons arreplega la web de la pròpia institució, el jurat, totalment paritari (enhorabona per la iniciativa), dels I Premios Faro PortCastelló, ha atorgat el premi de Protecció Mediambiental a BP Oil Refineria de Castelló. No sé a vostès, però a mi se’m va quedar cara de babau en llegir-ho. La mateixa web diu que tan alta distinció vol reconèixer a BP el seu esforç inversor en certificacions, processos i tecnologia ambiental promovent la protecció del medi i la prevenció de la contaminació. Vegem, doncs, quins són els mèrits de BP i quin ha sigut el seu paper en la protecció del medi ambient.
BP és una companyia d’energia dedicada, principalment, al petroli i al gas natural amb seu a Londres, Anglaterra. Es tracta d’una de les companyies més importants dintre del sector, una empresa de funcionament vertical que opera en tots els àmbits de la indústria del petroli i el gas, incloent-hi l’exploració, la producció, la refinació, la distribució i la seua comercialització, així com en la industria petroquímica i la generació d’energia. A Rússia, BP té una participació del 19,75% en Rosneft, la major companyia de petroli i gas que cotitza en borsa del món per reserves i producció d’hidrocarburs. BP té una cotització principal a la Borsa de Londres i és un component de l’índex FTSE 100. Té llistats secundaris a la Borsa de Valors de Frankfurt i la Borsa de Nova York. Com veiem, la seua influència va més enllà del Polígon del Serrallo.
Com a conseqüència de la seua activitat petroliera, BP ha estat directament involucrada en diverses de les principals catàstrofes ambientals arreu el món, entre les quals hi trobem l’explosió l’any 2005 de la Texas City Refinery, que va causar la mort de 15 treballadors i va donar lloc a una multa rècord de l’OSHA (agència de seguretat en el treball als EEUU). També va estar responsable del major vessament de petroli de la Gran Bretanya després del naufragi del Torrey Canyon i de la tragèdia de Prudhoe Bay l’any 2006, el major vessament de petroli al nord d’Alaska, pel qual BP fou sancionada amb la major multa per barril vessat aplicada fins aquell moment. Més recentment, l’any 2010, BP va ser responsable del desastre del Deepwater Horizon, el vessament de petroli més gran de la història en aigües marines, una catàstrofe al Golf de Mèxic de dimensions inabastables amb conseqüències irreversibles per al medi ambient i la salut i greus repercusions econòmiques. A més de ser declarada culpable del vessament, la companyia va ser declarada culpable d’11 càrrecs d’homicidi i altres delictes menors, i també va ser declarada culpable d’un càrrec de delicte per mentir al Congrés dels EEUU, ja que va ocultar informació retardant la resposta i agreujant la catàstrofe.
Pel que fa a la BP podríem concloure que de treure beneficis als hidrocarburs en saben molt, els seus directius, però el medi ambient no és el seu fort.
Però si posem el focus en el que ocorre ací, a ca nostra, veiem que la refineria de BP instal·lada al Serrallo és una de les empreses més contaminants de tot el País Valencià. Segons les últimes dades disponibles, publicades pel Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR-Espanya), corresponents a 2014, la flamant guanyadora del I Premio Faro al Medi ambient ha incrementat les seues emissions especialment en les substàncies més perilloses per a la salut humana, com ara els compostos volàtils orgànics o el benzè. I per acabar d’adobar-ho, en 2012, el director de la refineria de BP a Castelló, Emilio Marín, defensava la possibilitat de realitzar prospeccions petrolíferes en la costa valenciana, incloent-hi l’entorn de la Reserva Marina de les Illes Columbretes, i en 2013 la companyia va comprar els drets per a prospectar en aigües de Marroc, a poques milles de les illes Canàries, malgrat la forta oposició dels habitants d’aquelles illes. No sembla, doncs, que el jurat haja filat massa prim en aquest cas, i no serà per falta de candidats amb clars vincles amb el port que sí que mereixen tot el reconeixement per la seua tasca en la protecció del medi ambient durant anys.
Pel que fa a la BP podríem concloure que de treure beneficis als hidrocarburs en saben molt, els seus directius, però el medi ambient no és el seu fort. Suposem que aquesta part del currículum de BP no va arribar a mans del jurat dels Premios Faro i tot és producte del desconeixement, perquè del contrari semblaria que, com ens recorda Vicent Flor, ens podríem trobar davant un cas on governants i/o funcionaris atorguen una distinció (molt valuosa a l’hora de fer negocis) a través d’un mecanisme (sembla que legal en aquest cas) per tal d’obtenir-ne alguna compensació (legal o no). Això és, una altra modalitat de corrupció.