- Peñalver recorda que només un 10% dels contractes de 2016 van ser indefinits.
La convocatòria del programa Jornals de Vila per 2017 que contractarà a 88 persones en risc d’exclusió social per treballar durant 6 mesos en serveis per a la ciutat de Castelló ha rebut 3.280 sol·licituds, un 52% més que en 2016. Per a la regidora de Castelló en moviment, Anna Peñalver eixa xifra indica «que el programa s’ha consolidat i que molta gent ja el coneix. Però també mostra que hi ha molta gent a la nostra ciutat que encara està molt lluny de sortir de la crisi, com es planteja des del govern central, al·ludint exclusivament a xifres macroeconòmiques de creació de riquesa, sense atendre a les xifres de desigualtat, pobresa i precarietat. No es pot sortir de la crisi quan deixem a una part de la nostra gent enrere», valora Peñalver.
Eixes xifres mostren que la recuperació econòmica i la baixada de l’atur s’estan basant en la normalització de la precarietat laboral extrema.
En eixe sentit, la regidora de Castelló en moviment es referencia en l’informe d’UGT publicat esta setmana on es conclou que un 10% de les persones assalariades no té ni per costejar la seua alimentació; i a l’Observatori d’Ocupació del Servei Públic d’Ocupació, on es xifrava en només un 10% els contractes indefinits signats en 2016 sobre el total de les contractacions. «Eixes xifres mostren que la recuperació econòmica i la baixada de l’atur s’estan basant en la normalització de la precarietat laboral extrema. Els Jornals de Vila són contactes temporals per oferir una assistència laboral temporal, però no són suficients per sortir a mig termini d’este model de precarietat».
Es pot treballar per contribuir a eixe canvi de model a mig termini: afavorint contractacions públiques a empreses garantisquen els drets laborals.
Tot i la incapacitat pressupostària d’un ajuntament per impulsar en solitari un nou model laboral, Peñalver considera que des del municipalisme «es pot treballar per contribuir a eixe canvi de model a mig termini: afavorint contractacions públiques a empreses garantisquen els drets laborals, amb bancs de terres per recuperar camps abandonats, amb la recuperació de serveis privatitzats per dinamitzar un altre tipus d’empreses, o amb sistemes de crèdit municipal per a iniciatives d’economia social».