El bipartit ha preferit anar a buscar el PP abans que continuar treballant amb Castelló en Moviment quinze dies més. Aquesta és la conclusió a la que podem arribar després de l’últim Ple de l’Ajuntament de Castelló.
La veritat és que les negociacions amb l’equip de govern en matèria d’habitatge estan sent de les més difícils des que vam signar el Pacte del Grau. L’equip de govern ha anat descartant una a una les possibles solucions que els hem estat proposant per tal d’ampliar el parc d’habitatge social. Va descartar la compra de pisos, en primer lloc. Després, la compra de l’usdefruit d’aquests pisos. A continuació, va desestimar llogar-los, després de mesos intentant redactar, des d’una Oficina d’Habitatge infradotada en personal (curiosa manera de prioritzar el tema), unes fallides bases per a fer-ho. Les nostres propostes també incloïen un programa de masoveria urbana, convenis amb entitats bancàries o amb entitats sense ànim de lucre… sobre les que encara no s’han pronunciat.
Proposàvem quinze dies més de negociació i búsqueda d’acord per a avançar en mesures que porten mesos encallades.
I en estos moments, ens trobem en la redacció d’unes noves bases per a promoure que siguen els propietaris els qui lloguen els pisos buits directament a les persones que ho necessiten, una altra proposta que la regidoria d’habitatge té damunt la taula, de manera detallada, des de fa més d’un any. No demanem més del que ja s’està fent en ciutats com Barcelona o Saragossa: un seguit de garanties per a incentivar els propietaris d’habitatges buits a llogar-los a persones amb escassos recursos a un preu assequible, que inclouen ajudes a la rehabilitació, assegurança multiriscs, descomptes en l’IBI o garanties de pagament de les quotes de lloguer. A aquestes garanties se sumarien, d’una altra banda, ajudes als inquilins per a superar obstacles com la manca de nòmina que sovint s’exigeix abans de formalitzar un contracte, o el no poder pagar de colp els mesos de fiança que es demanen o els preus excessius per a famílies amb escassos ingressos.
Altres ciutats lluiten per combinar més d’una de les mesures que he esmentat més amunt per tal de fer front a l’emergència habitacional. A Castelló, a on aquesta emergència s’ha evidenciat de manera contundent durant les darreres setmanes, continuem a zero.
Com probablement sabran, els pressupostos dels ajuntaments s’aproven normalment a finals d’any en el Ple, per tal que entren en vigor en gener. Després, durant l’any en curs, s’hi poden introduir canvis, que es coneixen com “modificacions de crèdit”, i que han de passar també per l’aprovació plenària. Si no hi ha majories absolutes, són motiu de negociació entre el govern i la resta de grups municipals, com ja ho havien sigut els pressupostos originals. Una d’aquestes modificacions de crèdit es va aprovar en el darrer Ple de l’Ajuntament de Castelló. Els canvis representaven més de catorze milions d’euros, és a dir, gairebé un 10% del pressupost municipal. No és poca cosa.
Proposàvem just el que suposa el Pacte de govern: una forma de governar basada en la pluralitat i el diàleg.
La decisió era important. Així que el bipartit i Castelló en Moviment vam entrar en diàleg sobre la seua aprovació. Exigíem tres mesures per a donar el vist-i-plau a la proposta del govern. Es tractava d’incloure clàusules de cessió d’habitatge social en el nou crèdit a negociar amb els bancs per a finançar part de la modificació, i de vincular la gratuïtat del transport públic a la renda individual i no familiar, pensant en l’autonomia en qüestions de mobilitat de moltes dones que depenen econòmicament dels seus homes. En aquestes dues qüestions vam arribar a acords.
No va ser així en la nostra tercera demanda: la finalització d’aqueixes bases de lloguer social que portem més d’un any esperant i que no acaben d’arrencar. Dies abans del ple, les bases ens van arribar, però sense cap de les garanties que poden incentivar els propietaris a posar els pisos en lloguer social. Així que, tot i que, torne a repetir, portem més d’un any esperant, estàvem disposats a concedir-li una pròrroga a l’equip de govern. Quinze dies per a afegir aquestes indispensables garanties. Estàvem disposats fins i tot a acceptar que, dins del termini, el document no haguera passat encara els diferents filtres de fiscalització de l’Ajuntament, sabent que probablement durant aquests sorgirien dificultats, com és habitual. Només demanàvem una mostra de voluntat política de prioritzar aquest tema i dedicar-li tots els esforços possibles durant quinze dies, per tal de desencallar-lo.
Si és així, haurà guanyat la ciutadania més necessitada de Castelló, que és per al que estem ací. I ho celebrarem
Proposàvem quinze dies més de negociació i búsqueda d’acord per a avançar en mesures que porten mesos encallades. Proposàvem just el que suposa el Pacte de govern: una forma de governar basada en la pluralitat i el diàleg. Però el bipartit va preferir tirar per la via ràpida, buscar al PP i sacrificar una inversió imprescindible en la modernització informàtica de l’ajuntament, votant a favor de tres esmenes que uns dies abans havien rebutjat en comissió.
A curt termini, alguns poden pensar que la nostra estratègia de negociació ens ha eixit malament, que hem tensat massa la corda i que al final no hem aconseguit res. Des de Castelló en Moviment, però, sabem que la insòlita situació que hem viscut servirà perquè el govern es pose les piles i prioritze d’una vegada, ara sí, una qüestió tan urgent com la de l’habitatge. Si és així, haurà guanyat la ciutadania més necessitada de Castelló, que és per al que estem ací. I ho celebrarem.