El passat 7 de març, la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Castelló, la Conselleria de Sanitat i l’ONG Controla Club presentaven en roda de premsa una guia sobre consum de drogues (legals o il·legals) durant les festes. És el quart any que ho fan, però la novetat era que enguany la guia anava adreçada a les dones, sota el títol “Guia de consells per a la dona que gaudeix de les festes populars”.
Els titulars de premsa al dia següent se’n feien ressò de manera poc responsable. El que pretenia ser una guia sobre consum de drogues que visibilitzara les dones com a consumidores i deixara clar que en festes No continua sent No, per molt borratxes o drogades que anem, es convertia en aquests titulars en una guia que aconsellava a les dones “controlar” durant les festes per a evitar abusos sexuals. Evidentment, de seguida van saltar totes les alarmes entre els col·lectius i persones que lluitem per la igualtat entre homes i dones.
Algunes vam córrer a buscar el fullet i, en llegir-lo, de seguida vam veure que els seus continguts no anaven en la línia que ressaltava la premsa. La campanya condemnava les agressions sexistes i deixava ben clar que el consum de drogues no les justificava en cap cas, encara que es tractara de les nostres parelles. I el que era més important, deixava ben clar que si una se sent agredida és que està sent agredida. A moltes de nosaltres ens ha passat, sobretot quan érem més jovenetes, que el nostre entorn ens ha fet dubtar: “va, no sigues exagerada, només t’ha fet un complit”, o “mira que ets borde, la teua amiga sí que és simpàtica”. Amb el temps, i després de moltes converses amb altres dones, aprenem que som nosaltres les úniques que podem decidir quan una cosa ens agrada o no. A més, la campanya animava les dones a ocupar l’espai que ens pertoca en festes en igualtat, en un carrers que també són nostres. Per últim, ens donava consells sobre la combinació de drogues i mètodes anticonceptius. A tot això hi afegia consells més genèrics, com no agarrar el cotxe, consumir drogues en entorns de confiança o informar-nos bé dels efectes del que consumim, que ens afecten també a les dones perquè afecten a qualsevol persona.
El que pretenia ser una guia sobre consum de drogues que visibilitzara les dones com a consumidores i deixara clar que en festes No continua sent No.
Dit això, però, probablement hi havia un sobredimensionament (tota una cara) de la part dedicada a les agressions sexistes en un pamflet que no pretenia més que ser una guia sobre consum de drogues. Fer esment a les agressions per a deixar ben clar que les drogues no poden ser mai una excusa o atenuant per a agredir-nos era un tema que no es podia obviar, però el fet de dedicar-li tant d’espai feia que el fullet es convertira en una guia sobre agressions sexistes més que en una guia sobre drogues, que no era l’objectiu de la campanya ni probablement Controla Club la millor ONG per a fer-la. En eixe sentit, les intencions de l’ONG eren bones, però clarament hi fallava l’estratègia, perquè convertida en campanya sobre agressions sexistes, li faltava una part evident: li faltava recordar-li als homes que per molt bufats que vagen, o per molt bufades que anem nosaltres, No és No, i que eixe NO té moltes formes: “no ho tinc clar”, “és que vaig molt bolinga”, “és que estic amb unes amigues…”. Li faltava recordar-li als homes que “Només Sí és Sí”. I en això pareix que estava la regidoria d’igualtat de l’Ajuntament, intentant traure una campanya adreçada als homes, però amb el temps en contra i evidenciant la manca de coordinació entre regidories tan importants com Igualtat, que hauria de ser transversal, i Benestar Social. En això estava la regidoria d’igualtat, mentre els partits conservadors es tiraven les mans al cap perquè la campanya promocionava, segons ells, el consum de drogues il·legals. Són els partits conservadors molt proclius a la hipocresia. Només cal recordar que les campanyes de Controla Club amb les administracions valencianes porten ja quatre anys de rodatge, o que el primer centre per a persones drogodependents des de la perspectiva de la reducció de danys es va obrir en temps del PP.
Només cal recordar que les campanyes de Controla Club amb les administracions valencianes porten ja quatre anys de rodatge.
Hi ha hagut tot tipus d’arguments d’acusació contra la campanya i contra Controla Club: de sexista pel simple fet de plantejar una campanya dirigida a dones (independentment del tema), de culpabilitzar les dones de les agressions, de posar el focus en com detectar i fer front a una agressió enlloc d’exigir que no es produïsquen les agressions, de sobrevalorar la capacitat de les dones per a fer front a les agressions, de situar-nos en un estat d’alarma permanent… Hi ha hagut fins i tot qui l’ha comparada amb aquella infame campanya del Ministeri de l’Interior, que donava consells per a les dones per a evitar violacions (no puges sola a un ascensor, tanca les cortines de casa, no vages per carrers solitaris…), o comentaris en xarxes de persones que era evident que ni tan sols havien llegit la guia i s’havien quedat amb els titulars de la premsa.
Amb tot el que s’ha dit estos dies, amb alguns arguments podem estar més d’acord, amb altres menys, però el que s’ha posat en evidència és que el tema de les agressions sexistes en festes té moltes perspectives des d’on enfocar-lo i que cal obrir un debat sobre el tema, pausat i reflexionat, per a poder compartir possibilitats d’actuació. Els feminismes són plurals, i per això les solucions que proposem també ho són. Hem d’aspirar a la desaparició de les agressions i no fer res, mentrestant, per a detectar-les i visibilitzar-les? Hem de deixar de fer cursos d’autodefensa, punts violeta de denúncia en esdeveniments públics o tallers de consciència feminista sobre com ens sentim agredides, perquè si no estem generant un ambient d’alarma? Si assumim que hi haurà agressions mentre el nostre sistema de relacions socials siga el patriarcat, un sistema que va molt més enllà dels aspectes purament culturals, podem confiar exclusivament en l’educació dels homes com a solució, com proposaven algunes persones en xarxes? O cal també que les dones prenguem consciència i ens empoderem per a poder ser el motor de la lluita contra el sexisme? Hem de deixar d’animar a denunciar i donar informació sobre com fer-ho? Hem de mirar cap a un altre costat quan totes sabem que en festes augmenta el nombre d’agressions sexuals i que la majoria d’elles passen desapercebudes per a la societat?
El que s’ha posat en evidència és que el tema de les agressions sexistes en festes té moltes perspectives des d’on enfocar-lo i que cal obrir un debat sobre el tema
Al final, la campanya s’ha retirat i ara tothom se’n renta les mans, ningú n’és responsable: ni Conselleria, ni l’Ajuntament. Han deixat a soles a una ONG menjant-se el marró i acusant-la de sexista quan no ho és en absolut, tenint en compte la seua trajectòria, per molt que l’estratègia elegida en aquest cas no haja sigut la més encertada. No ens pareix just ni ètic. Des de les institucions s’ha de garantir que les campanyes dirigides a la ciutadania, sobretot aquelles que tenen una voluntat manifesta d’arribar a un públic massiu, passen el filtre previ dels departaments d’igualtat corresponents, que compten amb personal molt vàlid i preparat. No és la primera vegada que ho advertim. No s’hi val a rentar-se les mans després, quan les associacions feministes reaccionen. Tampoc no estaria mal que es comptara amb l’opinió aquestes associacions a l’hora d’emprendre determinades campanyes i dissenyar els seus materials, perquè com dèiem, les perspectives feministes poden ser diverses i enriquidores. Això també és participació ciutadana i governar des de baix.
Cal prendre’s aquestes qüestions amb la seriositat i amb el temps de reflexió que requereixen i el rigor que demanden, i no com una acció més per a posar-se la medalleta si ix bé o renegar d’ella si rep crítiques.
Si una cosa positiva traiem de tot el que ha passat aquests dies és que hem obert un debat necessari sobre les nostres festes populars, que formen part del nostre sistema patriarcal com qualsevol altre element de la societat. Caldrà continuar treballant en el tema.
Comissió de feminismes de Castelló en Moviment. 15 de març del 2017.