Per Luis Gómez Casals.
L’Ajuntament de Castelló organitza des de fa molts anys activitats d’oci i temps lliure a l’estiu. Aquestes activitats, que tradicionalment s’oferien a qualsevol família de Castelló (com a activitats de conciliació de la vida familiar) per un preu econòmic ajustat, representaven una oportunitat per a molts menors de gaudir d’activitats lúdiques adequades a la seua edat durant períodes quinzenals dels mesos de juliol i agost.
Així mateix, els Serveis Socials Municipals reservaven algunes d’aquestes places per a menors procedents de famílies amb escassos recursos o en risc d’exclusió social, que d’aquesta manera podien gaudir, debades, d’activitats totalment diferents de les que duien a terme durant el curs escolar en un entorn molt més adequat: el Pinar o els parcs de la nostra ciutat.
No obstant això, l’arribada de la crisi econòmica ha posat de manifest en els últims anys, i així ho corroboren els Informes d’entitats tan poc sospitoses com Càritas, que el nombre de famílies en situació d’exclusió social ha crescut de manera exponencial; en conseqüència, les dades sobre pobresa infantil resulten extremadament alarmants per a una societat com la nostra.
Això ha motivat que una de les mesures estrella de la immensa majoria de governs municipals i autonòmics de nou encuny, inclòs el nostre, és la posada en marxa dels menjadors escolars durant el període estival. “Que cap xiquet de la nostra ciutat passe gana”. Eradiquem la pobresa infantil del nostre entorn.
Ja en 2014, la Generalitat Valenciana, davant el clam i la demanda de la majoria d’Ajuntaments i organitzacions socials, va llançar de forma precipitada una convocatòria d’ajudes per a atendre la creixent demanda de serveis de menjar (els anomenats menjadors escolars) perquè qualsevol menor tingués garantida una alimentació saludable adequada a la seua edat durant el període estival.
Aquest any es repeteix la història. I així la nostra alcaldessa, Amparo Marco, ha informat que aquest recurs estarà en funcionament en cinc col·legis de la nostra ciutat i en el Pinar del Grau durant els mesos de juliol i agost (el programa que havia deixat dissenyat el Partit Popular, sense cap modificació).
La notícia no tindria major transcendència si no fóra per les llacunes i els errors evidents que aquest tipus de mesures posen de manifest i que passe a relatar.
En primer lloc, si es pretén que “cap xiquet passe gana”, què ocorre del 19 al 30 de juny?, és que els xiquets i les xiquetes se n’han anat de vacances?, qui està garantint que cap d’aquests xiquets i aquestes xiquetes, la seua família dels quals ha sol·licitat l’assistència al menjador escolar, no arribe a l’1 de juliol? El curiós és que, malgrat que es pretén cobrir una necessitat bàsica, el programa contemple tan sols els mesos de juliol i agost i excloga el període extraescolar de juny.
Una altra qüestió. Se sap que l’Ajuntament ha concertat amb una empresa de serveis, curiosament del Grup Gimeno, el servei de Menjadors Escolars. Però el cost d’aquest contracte és inferior a la subvenció que en principi s’ha concedit a l’Ajuntament de Castelló per la prestació del servei (una diferència propera als 15.000€). Resulta inexplicable, aquesta diferència. De fet, el servei de menjadors escolars serà complementari al servei que presta una altra empresa amb un contracte vigent des de l’any 2011 fins al 2016 (i suposadament dotat de partida pressupostària específica) per a la gestió de les activitats d’oci i temps lliure: Temps d’esplai i Ven al Pinar. Si el Regidor de Serveis Socials afirma que, en el cas que hi haja més sol·licituds de places per als menjadors escolars de les previstes, es resoldrà un contracte menor per a garantir que cap xiquet en quede exclòs, en primer lloc hauria d’esbrinar el motiu pel qual el cost del contracte no s’ajusta a la subvenció inicialment concedida.
Però hi ha més, i aquestes ja són qüestions de fons. La primera té a veure amb el fet que, en existir una convocatòria específica, s’ha inclòs al programa de menjadors escolars als xiquets i les xiquetes d’aquelles famílies que ho han sol·licitat i complien els requisits de la convocatòria. Això vol dir que tots els xiquets i les xiquetes que realment necessiten aquest servei estan inclosos? Rotundament no. Perquè els qui coneixen la realitat de les famílies són els Serveis Socials Municipals, però els professionals d’aquests equips no són els que han proposat els qui s’havia d’incloure. Per la falta de temps i previsió, hem pervertit el sistema, generant un recurs amb protocols diferents dels normalitzats a l’àrea de serveis socials i no obstant això…. és molt possible que xiquets i les xiquetes que realment sofreixen manques greus d’alimentació infantil es troben exclosos del sistema que pretén garantir l’eradicació d’aquesta xacra social.
I finalment, una reflexió: fem les coses del revés. Els menors procedents de famílies en exclusió social en el fons no necessiten que vinga “papà Ajuntament” o “papà Generalitat” a donar-los de menjar. El que de veritat necessiten és que els serveis de protecció social de la seua ciutat garantisquen que a casa seua la nevera estiga assortida i que puguen menjar en companyia dels seus pares i les seues mares; i que quan arribe l’estiu puguen gaudir de 15 dies, d’un mes, d’activitats lúdiques organitzades per aquests serveis com a complement a la labor que les professionals socials i d’ajuda a domicili fan a les seues cases. A ningú se li ha ocorregut que mantenir els xiquets i les xiquetes a l’escola durant el període estival (i les vacances de Nadal i Pasqua) representa una estigmatització insuportable? És allò de “xiquet, ho sent, no tenim per a donar-te de menjar, et quedes sense vacances, has d’anar al col·legi cada dia”.
Tenim molt bons professionals, amb idees molt clares. Fem més cas als tècnics i no fem cas d’alarmismes. La veritable xacra de la nostra ciutat, i del País Valencià, no ha estat una altra que el desistiment, la dràstica reducció de recursos econòmics destinats als serveis socials i el no escoltar als professionals i tècnics que saben de veritat el que tenen entre mans.