Com es desfà una xarxa clientelar?
En les darreres eleccions municipals i autonòmiques els resultats electorals van atorgar un càrrec en la Diputació Provincial a l’agrupació electoral Castelló en Moviment. L’assemblea de Castelló en Moviment es va trobar amb un nou repte des de la presa de possessió de la diputada Anna Peñalver, fiscalitzar una de les institucions més qüestionades dels últims anys, i que tal com va expressar la mateixa Anna Peñalver al seu discurs d’investidura, aspiren eliminar.
Així, un dels objectius de la força assembleària a la corporació provincial és vigilar la gestió del govern popular, justament a l’única Diputació que conserva al País Valencià. L’equip de treball del grup assembleari reconeix que l’impuls que els va portar a participar en l’escena institucional, en el cas de la Diputació, s’ha transformat en un treball d’investigació d’un sistema travessat per casos de corrupció. Dins d’aquesta línia de recerca es troba l’Hospital Provincial, on recentment s’ha aprovat la realització d’una auditoria dels seus comptes, i el Consorci Provincial de Bombers.
Dins d’aquesta línia de recerca es troba l’Hospital Provincial, on recentment s’ha aprovat la realització d’una auditoria dels seus comptes, i el Consorci Provincial de Bombers.
EL CONSORCI DE BOMBERS.
El Consorci Provincial de Bombers és una entitat autònoma que naix l’any 1988. Està constituït per la Diputació Provincial, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments adherits, sota el nom de Consorci per a la Prevenció, Extinció d’incendis i Salvament. Tot i la pluralitat d’administracions, el control el manté el Partit Popular a causa d’un repartiment de vots per renovar els seus òrgans de govern proporcional a l’aportació econòmica de cadascuna de les diferents institucions que hi formen part. Així, tal com marquen els seus estatuts, l’aportació de la Diputació Provincial és del cinquanta per cent, la de la Generalitat del trenta per cent, i el vint per cent restant dels municipis consorciats.
Actualment compta amb quatre parcs de bombers professionals (el de la Plana Baixa a Nules, el de la Plana Alta a Orpesa, el del Baix Maestrat a Benicarló, i el de l’Alto Palància a Sogorb), cinc parcs de bombers voluntaris (el dels Ports a Morella, el de l´Alcalatén a Llucena, el de l’Alt Maestrat a Benassal, el de Espadan-Millars a Onda, i el d’Atzeneta), i també gestiona les 13 brigades d’emergència especialitzades en incendis forestals i les agrupacions de protecció civil de la Diputació. El seu màxim responsable des del 2007 és el diputat provincial i alcalde de Villahermosa del Río des del 1991, Luís Rubio Catalán.
Entre els casos que planegen sobre el Consorci de Bombers trobem el nepotisme amb què, segons diverses fonts, està gestionat per aquest diputat. El nepotisme és l’abús de poder comés a favor de parents o amics, per proporcionar béns, serveis o càrrecs. Una forma de corrupció que lliga a la perfecció amb l’extensió de xarxes clientelars. La famosa frase de l’expresident provincial del PP Carlos Fabra, actualment empresonat per frau a la presó d’Aranjuez, “Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado” (enregistrada per un militant del PP a les eleccions del 2007 i emesa per la Cadena Ser al febrer del 2009), exemplifica a la perfecció un model polític que ha assolit durant anys la seua hegemònia gràcies, entre altres factors, a aquest reclutament de voluntats.
“Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado”, exemplifica a la perfecció un model polític que ha assolit durant anys la seua hegemònia gràcies, entre altres factors, a aquest reclutament de voluntats.
UNA XARXA BEN CONSOLIDADA.
La investigació realitzada mostra el vincle de desenes de persones del dispositiu d’emergències del Consorci amb el Partit Popular. Una xarxa clientelar teixida al llarg d’anys, amb major densitat just en els pobles de la partida judicial de Llucena, on ix escollit el diputat Luís Rubio, i que segons les dades recopilades, arriba quasi a la cinquantena de persones. El treball s’ha basat a creuar els noms dels treballadors i les treballadores del Consorci, amb les llistes electorals de les eleccions locals i autonòmiques dels anys 2011 i 2015.
En confrontar els llistats, s’ha localitzat a 4 alcaldes (Fuentes de Ayódar, Castillo de Villamalefa, Llucena i Figueroles), quasi trenta persones en llistes del PP (repartides per Fanzara, Xòvar, Altura, Jérica, Ayódar, Montán, Xodos, Montanejos, El Toro, Sogorb, Vilafranca del Cid, Villores, etc.), així com un reguitzell de familiars i antics regidors. En aquest darrer grup hi ha al voltant d’una desena de casos demostrats de vincles familiars amb polítics del PP, però la xifra pot ser major si es confrontara amb cunyats, cosins, etc., una informació que per manca de recursos no s’ha pogut afrontar en aquesta investigació.
Com s’ha mencionat, la teranyina de relacions va més enllà dels lligams polítics. L’alcalde de Villahermosa també té part de la seua família treballant per al Consorci de Bombers. Al Centre Provincial de Coordinació exerceixen dos cunyades, a més el marit d’una d’elles treballa en les brigades d’emergència. Per si fóra poc, el seu nebot i el seu gendre també treballen en les brigades d’emergència. La llista s’amplia amb els familiars d’altres notables polítics, com el cas del sergent del Consorci Jordi Borrás, fill de Joaquín Borrás, històric militant del PP, amb diferents càrrecs en les etapes dels governs populars (delegat de govern, regidor, delegat del consell, etc.). A més, localitzem el sogre d’Antonio Tuzón, difunt alcalde de Montán i antic diputat del Consorci de Bombers, el qual treballa també en el dispositiu externalitzat a Tragsa o el marit d’una de les nebodes de Carlos Fabra, treballant en el Consorci com a cap dels bombers voluntaris.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, saludant al diputat Luís Rubio.
TRAGSA I ELS CUNEROS
Tragsa (Empresa de Transformación Agraria, SA) és una empresa pública d’àmbit estatal que intervé en qüestions medi ambientals i està englobada en l’òrbita de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). El Consorci de Bombers recorre a ella, mitjançant el mecanisme d’encomana de gestió d’empreses públiques, per externalitzar les brigades contra els incendis forestals. El sistema de contractació d’aquesta empresa ha estat qüestionat en repetides ocasions. Els casos més coneguts van ser les contractacions del gendre del diputat del PP Gabino Puche, de la filla d’un exsoci d’Arias Cañete, i el fitxatge com a gerent de Madrid de l’exalcalde del PP a l’Escorial, Javier de Miguel, destituït a l’octubre del 2014 per la seua implicació en el cas de les targetes Black. En el cas valencià, Compromís ja va denunciar l’any 2013 la contractació dels alcaldes de Xodos i Figueroles, i del fill de l’alcalde d’Atzeneta del Maestrat. En el cas de Castelló, i segons fonts sindicals, es repeteix el mecanisme de contractació en molts dels casos detectats. L’empresa recorre a un acord del V Conveni que permet contractar de forma arbitrària, sense recórrer a cap bossa de treball, a nous treballadors per a les vacants per prejubilacions i les baixes per maternitat.
Entre les persones localitzades en TRAGSA trobem alguns dels “cuneros” del Partit Popular, és a dir, candidats sense relació amb el municipi pel qual es presenten i desconeixedors absoluts de la realitat d’aquests pobles. Aquesta pràctica, habitual a la Restauració borbònica i que es manté avui en dia, es basa a col·locar persones amb compromisos en el partit en territoris controlats pel caciquisme.
Com es desfà una trama clientelar? Com desteixim aquest cabdell tan dens, configurat amb dedicació i impunitat? Com podem revertir anys de nepotisme triomfant? Amb noves fórmules de govern on l’abús de poder té més complicat actuar amb llibertat.
DESFER EL CABDELL DE LUÍS RUBIO.
Amb l’empresonament de Carlos Fabra, el nou president de la Diputació, Javier Moliner, ha intentat transmetre una imatge de canvi amb les pràctiques caciquils de l’expresident provincial del Partit Popular. Però, després de quasi vint anys de fabrisme, el clientelisme està tan arrelat en el territori castellonenc que constitueix tota una cultura política. La realitat del Consorci de Bombers és un exemple. Algú pensa que és casual que gran part de les persones localitzades dins d’aquesta trama tinguen vincles en la comarca del diputat provincial, o en els pobles limítrofs? Sense una reacció cívica contra aquestes transaccions de favors i amb un clima moral condescendent cap a elles, no és possible un canvi real.
Davant aquesta realitat, des de Castelló en Moviment ens preguntem: Com es desfà una trama clientelar? Com desteixim aquest cabdell tan dens, configurat amb dedicació i impunitat? Com podem revertir anys de nepotisme triomfant? Ens aventurem a contestar amb un seguit de recomanacions per fer front als fets demostrats.
En primer lloc, cal rebel·lar-se davant la interessada intenció per confondre legalitat amb bon govern. Reduir l’acció correcta dels governants al compliment de la llei fa que sols es contemple com a corrupció allò que és il·legal, reduint l’ètica política a un mer aspecte jurídic. Hi ha comportaments que tot i ser legals no poden ser acceptables políticament. Un servei públic basat en els cercles d’amics i familiars d’un notable polític, del Don, en comptes d’estar-ho en el mèrit del que regenta el càrrec, no sols és denunciable per la seua manca d’ètica i justícia, sinó que, a més, resulta ineficaç i degrada la democràcia, tot i que no es demostre la seua il·legalitat amb una sentència ferma.
En segon lloc, cal facilitar les condicions per a trencar la llei del silenci. Ja existeixen mecanismes per denunciar corrupcions sense perdre l’anonimat: bústies anònimes i periodistes d’investigació que asseguren la confidencialitat de les fonts. Els clivells en el mur de l’omertà aniran engrandint-se si usem ferramentes que preserven la seguretat dels informants. Trencar la impunitat ja és possible sense posar en risc el nostre lloc de treball, sols cal fer el pas.
Finalment, recomanem augmentar la pressió ciutadana sobre la classe governant. El control popular sobre les institucions, la gestió participativa i transparent dels comptes públics, ens apropa a fórmules de govern on l’abús de poder té més complicat actuar amb llibertat. Observatoris municipals, auditories ciutadanes, grups anticorrupció, etc., són pràctiques col·lectives que alhora que apoderen la ciutadania, fan sentir l’alè popular sobre els clatells dels governants.