Corre el rumor que fa uns dies, es va acostar a l’ajuntament el representant d’una associació sense ànim de lucre preguntant per la possibilitat de sol·licitar una subvenció i un local on desenvolupar les seues activitats. Expliquen que també va demanar que en la presentació dels actes programats, algun representant municipal es passara pel seu local per a tenir major legitimitat. Diuen que quan se li va demanar que mostrara els estatuts de l’associació, el regidor que atenia al representant va quedar perplex en veure que per a formar part de l’associació s’exigia ser home demostradament heterosexual. A més, l’interessat va afegir que l’estricte codi ètic dels seus representats estava per sobre de tota llei i que era el superior criteri del seu president l’encarregat de jutjar els conflictes i incompliments de les regles. La resposta de l’ajuntament no es va fer esperar, se li va negar tota possibilitat de conveni i es va donar per finalitzada la reunió.
Estic convençut que entre nosaltres existirà un ampli consens sobre l’encertada decisió municipal, però ja us dic que aquesta situació és una ficció que mai ha ocorregut. Però la realitat, que sovint supera la ficció, és tossuda i ha mostrat aquest cap de setmana com qui controla els designis de l’Església continua comportant-se com una organització masclista i homòfoba que esquiva les obligacions que tenim la resta d’organitzacions emparant-se en el Dret Canònic i en la legítima fe que professen milions de creients a tot el món.
Més enllà del lamentable episodi, que no és puntual, amb el veto d’un home en la Confraria de Lledó per la seua condició sexual, crec que les institucions han de començar a qüestionar el tracte de favor que té l’Església i l’estat que la controla, el Vaticà, que malgrat ser un estat associat a Nacions Unides segueix sense reconèixer la Declaració dels Drets Humans i segueix sense admetre els drets de les persones en la seua organització interna, situant al Vaticà en els últims llocs dels estats del món, per darrere de Ruanda, pel que fa a reconeixement de Drets Humans. I això, estimat lector, no és cap ficció.